Biografia

Xavier Caba i Company neix a Castellar del Vallès el 27 de juliol de 1928. Ja des de ben petit fa dibuixos a les llibretes dels seus companys d’escola. La predisposició per al dibuix era evident, però no és fins més endavant que comença a pintar al costat del seu pare, Simeó Caba i Genescà, aficionat a la pintura de paisatges. Tot i això, no es dedica de seguida a la pintura. Primer treballa al despatx d’una fàbrica, i després fa de representant.

El 1953, com a deixeble del pintor Raimon Roca, col.labora en una sèrie de grans murals a Calella de Palafrugell, a Oviedo i a Barcelona.

Als trenta anys se’n va a París, on viu durant vuit anys. És aleshores que comença la seva etapa d’il.lustrador i treballa per a diverses editorials i revistes franceses (Presses de la Cité, Hachette, Constellation, Nuit et Jour, entre altres), i per a les edicions de parla francesa publicades per l’ambaixada nord-americana a París. És també a París on comença a dedicar-se a la fotografia, activitat que continuarà cultivant juntament amb el seu pare, i per la qual rebran gran quantitat de premis.

El 1968 torna a Catalunya i es dedica a treballar per encàrrec. Fa il.lustracions per a l’Editorial Bruguera i comença a pintar retrats. Poc després coneix Josep Maria Brull i s’enamora de la ceràmica. Com deia ell mateix: “M’interessa la matèria, la textura. Em pot agradar una pintura no pel motiu ni les formes, sinó únicament per la seva textura.”

El 1970 assisteix a uns cursos de ceràmica a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell. Durant el 1971 passa algunes temporades a Sant Miquel de Cuixà, amb el ceramista Paulí, que l’introdueix a la ceràmica d’alta temperatura. El 1973 passa a ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell, en substitució de Josep Maria Brull. Des d’aleshores alternarà la ceràmica i la pintura.

El 1974 abandona definitivament la il.lustració i comença a exposar regularment la seva obra pictòrica i ceramística per tot Catalunya. Al seu taller, que comparteix amb Montserrat Girbau i Anna Maria Alguersuari, treballa la ceràmica a baixa i alta temperatura, utilitza les argiles, el gres i els refractaris en murals i formes tornejades, així com tècniques diferents: cristal.litzacions, reflexos metàl.lics, etc.

Parlant de la seva pintura, Sebastià Gasch diu, en un article aparegut a Destino l’any 1957: “Sensible i colorista d’una banda, i aspra i intensament expressiva, de l’altra, és en l’encreuament d’aquestes dues inclinacions on Xavier Caba busca el punt d’equilibri sobre el qual ha de descansar la seva obra. Caba va despullant de fullaraca els seus temes, els elements dels quals s’organitzen sobre la superfície pintada en una síntesi plàstica atapeïda. La seva paleta és alegre i lluminosa, la matèria densa; i el grafisme contundent, que encercla enèrgicament les masses cromàtiques, accentua aquest sentiment de pau i de meditació que es desprèn de les teles i que les fa tan atractives.”

Xavier Caba mor a Castellar del Vallès el 16 de juliol de 1996.